Aquest any he deixat de ser membre de la Comissió de Festes de Tremp, vaig començar amb 15 anys i ara que n'estic a punt de complir 27 era el moment de deixar-ho, tot i que hi ha un grup impressionant de bona gent a la komi, però a la vida tot té un final, res és per sempre, tot gira i tot es mou.
Com en els últims anys la komi es curra una Festa Major gratuïta i fent venir grups de primer nivell estatal com Benito Kamelas.
Després d'estar tot l'estiu corrent amunt i avall i fent algunes curses, no em podia perdre la del nostre poble que fa honor a una de les persones de Tremp que més han fet per aquest esport.
Aquest any no portaré la Truska, la meva gosseta que l'any passat amb 6 mesets em va acompanyar a la cursa, és una fera, és un border collie i té una capacitat i una energía impressionant. La majoria de les vegades, segons on vagi i amb qui vagi, me l'emporto, és una gran runner! Però aquest any no la portaré perquè l'any passat es va ficar molt nerviosa corrent entre tanta gent.
Per preparar una mica la cursa ahir a les 16.30 de la tarda, vaig agafar la Truska, una motxila que contenia 2 platans i barretes de cereals, el cinturó amb l'ampolla d'aigua, les claus i el mòbil -no ho saps mai!- com diria m'ha mare, vam sortir de casa corrent direcció el camí que hi ha al costat de la central, que va direcció a Aramunt.
Tenint en compte l'hora que era i que feia caloreta, vaig sortir trotant tranquilet, però va bé acostumar-se, sent la cursa a les 18h hi farà calor també. Portava només un bidó d'aigua i se'l va beure la Truska, que la vaig fer patir bastant, i pel meu sentiment de culpabilitat per haver-me endut el gos a aquella hora i fer-lo patir, li vaig donar tota l'aigua, fins a la Font de la O no vaig poder beure, però no de l'aigua de la font, no, sinò d'un rierolet que passa per allà, ja que les dues fonts estaven seques, vaig beure aigua i em vaig menjar el que portava. Després d'aquest petit descans vaig seguir corrent fins al Xiringuito, deixant enrera el poble d'Aramunt. Em van sortir uns 16 Km i vaig arrivar alla a les 18.45.
L'esforç va tenir recompensa, en ficar-nos a l'aigua,allò va ser un luxe!, la Truska va buidar el llac i jo vaig fer una refrescada de por. Al cap d'una estona em va venir a buscar la meva amiga Raquel que la tinc per tot el que la necessito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada