dilluns, 3 de desembre del 2012

EL "RAMPA STYLE" D'ARBECA

Quant de temps no! Si, ja ho sé, fa molt de temps, massa, que no escribia i molts pensaveu que ja no hi tornaria, però això d'escriure va a venades,i la rutina diaria que et treu temps, i a més, ja ho sabeu, la inspiració és la inspiració, jejeje!.

Avui escric per explicar com em va anar la cursa d'Arbeca, del 25 de Novembre, dia de les eleccions, a les 6.30 del matí em va passar a buscar l'Oscar i el Sergi, i vam "agafar el Doll" i cap a Arbeca!

De moment tot normal, vam baixar fent petar la xerrada, a veure com aniria el dia i tal, que si tema eleccions, que si barça, que si futbol, que si tal, que pascual.
Jo no havia esmorzat a casa,i de camí vaig menjar unes quantes avellanes i xocolata, i mig litre de beguda isotònica, havent de córrer 31 km volia que passés el mínim temps des de la última menjada, fins el començament de la cursa, ja que per sopar la nit anterior m'havia "afartat" de pasta, de fet no em calia esmorzar massa.
Ja tenia una mica de mono d'ambient de cursa, i en arribar a Arbeca, vam començar a veure cares conegudes de Trempolins i Pallaresos, vestits de Tremp Runners. L'ambient de les curses és impressionant, i tot i ser un esport individual això de córrer, hi ha tant o més companyerisme que en els esports col.lectius.

El començament de la cursa, bé com sempre, plagat de "Tremp Runners" la majoria vestits amb la equipació, erem la "fiebre amarilla". Allò que estas fent petar la xerrada amb el del costat -i dius:"ostrass"- i veus que donen el tret de sortida de cop, això ens deu passar a els que estem a les "parrilles traseres", que sempre el tret de sortida ens agafa distrets, jejejeje! Però el més important és disfrutar de córrer.

Algunes cares conegudes de Trempolins i Pallaresos.


































En començar a correr, al sortir del nucli urbà d'Arbeca, va haver un petit embotellament en un parc de petita semblança amb el Pinell que tenim a Tremp, però allò era alt, era com un mirador, que hi pujaves per les escales que com a molt feien 2 metres d'ample, el pas va ser una mica complicat, però la majoria de corredors es van esperar tranquilament a que es normalitzés el ritme de cursa, les cabretes les havieu d'haver vist saltant murets, per avançar, impressionant!

El recorregut era dins d'un entorn amb un paissatge fantàstic, zona de bosc, els preciosos camps d'oliveres -no m'extranya que tinguin el millor oli del món, després del del Pallars, clar-, tot normal, vam haver de travessar algun cop per asfalt, però poc, fins que, vam arribar a una pujada amb un desnivell impressionant, era un turonet d'aquests artificials, de les obres del Canal Segarra-Garrigues, en pujar el turó vaig patir molt, t'esfonsaves a la terra i havies d'esquivar pedretes que et feien caure des de dalt els corredors que portaves al davant, i baixaven rodolant, era inevitable, crec que poca gent devia acabar la cursa amb les mans netes, jo vaig pujar com un animal de quatre potes, aquella pujada em va matar, se'm va fer eterna i em va marcar per la resta de la cursa.

Al cap d'una estona de passar l'havituallament del km 15, va començar el dilema, endavant o endarrere, se'm van començar a pujar els bessons de les dues cames i em quedava casi mig recorregut, pel meu cap passava tornar endarrere i esperar a l'havituallament i ja em baixarien, mentre pensava això estirava els bessons i bebia, en aquell moment no va passar ningú, i alguna cosa em deia que acabaria la cursa si trotava, caminava, estirava i anava bebent líquid.
Mentre corria intentava deixar la ment en blanc, cosa que costa molt, i més quan l'esforç físic per a un mateix és tant gran, quan no me'n sortia, intentava distreure la ment pensant tonteries, en aquest estat és tot casi automàtic.

En veure l'últim havituallament, a mesura m'anava apropant, deia ja ho tinc,vaig beure líquid i els de l' havituallament m'animaven, -va que ja ho tens!, falta poc!- aquell últim tram del recorregut per mi va ser com la "travessia por el desierto" que expliquen en alguns llibres de pseudo-història.

Quan vaig començar a veure la fira que feien aquell dia a Arbeca, la zona esportiva d'Arbeca més enllà, em vaig emocionar i inconcientment vaig augmentar el ritme, ja no me'n enrecordava de les rampes, vaig creuar la zona de meta patint rampes en aquell moment. L'Oscar i la majoria de Tremp Runners estaven esperant a la meta, i van fer-me la conya que ballava el "gangnam style", ara acabo de mirar un video seu al Youtube per saber com balla aquest home, jejejeje,la veritat que certa semblança, d'aquí el títol d'avui. La veritat és que estava molt orgullós de mi mateix per tenir en aquell moment la fortalesa mental de no abandonar la cursa i fer 14 km amb rampes continuades, estirant els bessons cada km aproximadament i alguns cops menys distància i tot. Dubto si el guanyador estaba tant content.

Només dir que veure tanta gent de Tremp fent una hora i mitja de cotxe per anar a córrer i gaudir de l'esport i la natura, i a sobre alguns quedant en posicions punteres, et fa sentir orgullós de ser Trempolí i Pallarés.



Doncs això és tot, a veure si no tardo tant en escriure qualsevol cosa per aquí.

Salut!!





dissabte, 15 de setembre del 2012

POTAJE DE PANECICOS DE LA ABUELA MARIA REDONDO REDONDO FETA PER LA SEVA FILLA MARIA RUEDA REDONDO (MA MARE).








Ingredients per una cassola de 8l (16 – 20 racions):






- 8 – 10 patates mitjanes tallades a trossets petits.




- 1 pot de 540gr de cigrons.
- 1 pot de 540gr de mongetes.



- 1,5 – 2 cebes mitjanes tallades petites.




- ¾ de Kg de bacallà sec posat a remull amb anterioritat.




- Pasta per fer els “panecicos” (tota la molla d’un pa d’1 Kg + 7 ous ben barrejat amb una cullera fins que queda una pasta ben homogenia).




- Cullerada sopera de pebre vermell dolç.
- Sal.
- Oli d’oliva verge.




Pas 1: Es posa una mica d’oli d’oliva verge en la cassola amb la ceba ja trossejada, i es va barrejant periòdicament fins que la ceba ja està poxa.
Quan la ceba està poxa s’hi afegeixen les patates trossejades.





Pas 2: Quan les patates han perdut l’aigua s’afegeix una cullerada sopera de pebre vermell dolç i es remena. A una cassola a part es va fent bollir aigua, que es va afegint progressivament, fins que la cassola de 8l queda a ¾ de la seva capacitat. Tot això a foc mig - alt (nº 7 en vitroceràmica).




Pas 3: Mentre es fa el pas anterior es van fent els “panecicos”, amb una paella amb l’oli ben calent com si es fessin bunyols amb una cullera. Un cop fets els panecicos es retiren en un recipient a part.








Pas 4: Quan estan les patates cuites amb el sofregit de ceba (pas 2), s’afegeix el bacallà i es deixa coure a foc mig - alt (nº 7 en vitroceràmica) de 5 – 7 minuts.






Pas 5: A continuació s’afegeixen els cigrons i les mongetes i quan arranca de nou el bull, s’afegeixen els “panecicos” i la sal (al gust). Es deixa coure 5 – 7 minuts més.








Pas 6: Un cop transcorreguts aquets 5 – 7 minuts, ja podem emplatar.... i a l’ataquerrr!!




dimarts, 11 de setembre del 2012

11 DE SETEMBRE. EL CALER O EL PAÍS, O TOTS DOS?

Aquest 11 de Setembre dia de la Diada Nacional de Catalunya, molts Catalans arreu de Catalunya han manifestat la seva catalanitat, penjant en molts balcons i façanes senyeres i estelades. Com no podia ser d’una altra forma a Tremp també. On en molts carrers es podia veure aquesta estampa.





De fet el dia 10 a la nit ja es podia veure. En plena actuació de l’Orquestra Cimarron em vaig trobar un amic que es d’un poble de per allà el Gironès i vam tenir la conversa següent:

- Amic: Perquè són aquestes aquestes pancartes d’ Acadèmia SI, que signifiquen?

-Jo: Però tu no mires les notícies o què?, això és a per reivindicar el no tancament de l’AGBS, en aquests moments és el principal motor econòmic de la comarca, que en moltes famílies hi treballa un membre i en alguns casos més i tot, li vaig explicar que jo hi tinc molts coneguts i amics que hi treballen i que si ho tanquen serà una putada per a ells i per la gent que té negocis al poble, petits comerços, bars, restaurants, locals d’oci nocturn, etc...i també per la resta de veïns de la comarca, on jo m’incloc, ja que si els negocis locals no són pròspers tampoc hi haurà feina i indirectament ens afecta a tots.

-Amic: Em xoca bastant veure una estelada al costat d’una pancarta defensant unes instal.lacions del Ministerio de Defensa del Govierno de Espanya. I més tenint en compte tot el rebombori que s’ha format a tota Catalunya per les manifestacions de demà (avui) a Barcelona, diuen que serà una de les manifestacions fetes al nostre país més multitudinàries, fent cloenda de la marxa per la independència que es va iniciar a Lleida.

-Jo: Ah, es veu que sí que mires les notícies!, ja sé per on vas, però és un sentiment de contradicció que només podem entendre la gent d’aquí al voltant, per tot el que suposa, torno a repetir, pèrdua de llocs de treball, directes i indirectes.Tots hi tenim coneguts, amics, familiars, etc, que hi treballen i mantenen els seus petits negocis gràcies, en part, a l’AGBS.

-Amic: Ja us entenc però amb tota la sinceritat i respecte cap a vosaltres, els trempolins, és un sentiment hipòcrita, ja que si mai es proclama la independència que passarà amb l’AGBS?

- Jo: No ho sé noi, no sóc vident. De veritat creus que algun dia tindrem estat pròpi?

- Amic: Si tots els pobles actuen com el vostre mai. Lo vostre és com dir públicament que et convé la dona, però la que et posa caxondo és l’amant, al cap i a la fi no t’acaves estimant cap de les dues (entre riures).

- Jo: Ja però ens hi va el futur d'aquest territori. Però també ens surt el nostre sentiment catalanista i en alguns casos independentista que no respón a raciocinis i més en els dies de crisis que estem vivint, que entre retallades, la devallada del sector de la construcció, ens treuen el tren, ens fan passar la MAT per aquí, si ens treuen això no ens quedarà gran cosa. Potser és qüestió d'orgull que ho defensem perquè ens ho treuen tot! Això és una realitat, hi ha gent que defensa el no tancament de l'AGBS i és independentista.

- Amic: Defenseu unes instal.lacions de l’Exèrcit Espanyol i al mateix temps el dia 11 aneu tots disfressats de Jordi Pujol (entre riures).

- Jo: Pot ser que tinguis una mica de raó. Però a Tremp hi ha molta gent i tothom no pensa igual i cadascú defensa el que és seu. Bueno nen, m’alegro de veure’t i fins la propera.

- Amic: Igualment, fins aviat.

Només volia fer aquesta reflexió, per la gent que no sigui d’aquí que puguin entendre que Tremp és un poble molt plural, i pot ser que sigui el que ens faci especials, tot i la contradicció dels dos missatges. Per això estava pensant que podriem declarar la República Independent de la Conca de Tremp, fer un paradís fiscal i fer-nos tots rics. Per cert, Eurovegas no és del tot segur que vagi a Madrid! Que m’ho han dit! "Pugem"!?

diumenge, 9 de setembre del 2012

4a CURSA POUPLAR ANTONI CAMARSA/2012, 12 km.

Ahir es va celebrar la 4a edició de la cursa Antoni Camarasa on molts corredors i caminadors hi van ser presents. El recorregut estava ple de vistes impressionants de la Conca de Tremp, dins d'un entorn magnígic per poder gaudir de la natura, on la majoria del circuit estava format per caminets i corriols fent més divertit i entretingut el recorregut. El temps va acompanyar, ja que no va fer un dia excessivament calurós, i vaig poder acavar la cursa en 1h 42 segons quedant en la posició 13 de 63 corredors. El resultat em va sorprendre gratament. A continuació us deixo unes fotografies fetes pel meu amic Rafel (que aquesta cursa se l'ha saltat) que estava animant a tothom en el tram del circuit de les Jesseres, a mi em va donar una injecció d'ànim increïble, a banda d'un gel d'aquests raros de maduixa i plàtan que va ser un regal sorpresa i reconec que em va anar força bé en la baixada.