dissabte, 15 de setembre del 2012

POTAJE DE PANECICOS DE LA ABUELA MARIA REDONDO REDONDO FETA PER LA SEVA FILLA MARIA RUEDA REDONDO (MA MARE).








Ingredients per una cassola de 8l (16 – 20 racions):






- 8 – 10 patates mitjanes tallades a trossets petits.




- 1 pot de 540gr de cigrons.
- 1 pot de 540gr de mongetes.



- 1,5 – 2 cebes mitjanes tallades petites.




- ¾ de Kg de bacallà sec posat a remull amb anterioritat.




- Pasta per fer els “panecicos” (tota la molla d’un pa d’1 Kg + 7 ous ben barrejat amb una cullera fins que queda una pasta ben homogenia).




- Cullerada sopera de pebre vermell dolç.
- Sal.
- Oli d’oliva verge.




Pas 1: Es posa una mica d’oli d’oliva verge en la cassola amb la ceba ja trossejada, i es va barrejant periòdicament fins que la ceba ja està poxa.
Quan la ceba està poxa s’hi afegeixen les patates trossejades.





Pas 2: Quan les patates han perdut l’aigua s’afegeix una cullerada sopera de pebre vermell dolç i es remena. A una cassola a part es va fent bollir aigua, que es va afegint progressivament, fins que la cassola de 8l queda a ¾ de la seva capacitat. Tot això a foc mig - alt (nº 7 en vitroceràmica).




Pas 3: Mentre es fa el pas anterior es van fent els “panecicos”, amb una paella amb l’oli ben calent com si es fessin bunyols amb una cullera. Un cop fets els panecicos es retiren en un recipient a part.








Pas 4: Quan estan les patates cuites amb el sofregit de ceba (pas 2), s’afegeix el bacallà i es deixa coure a foc mig - alt (nº 7 en vitroceràmica) de 5 – 7 minuts.






Pas 5: A continuació s’afegeixen els cigrons i les mongetes i quan arranca de nou el bull, s’afegeixen els “panecicos” i la sal (al gust). Es deixa coure 5 – 7 minuts més.








Pas 6: Un cop transcorreguts aquets 5 – 7 minuts, ja podem emplatar.... i a l’ataquerrr!!




dimarts, 11 de setembre del 2012

11 DE SETEMBRE. EL CALER O EL PAÍS, O TOTS DOS?

Aquest 11 de Setembre dia de la Diada Nacional de Catalunya, molts Catalans arreu de Catalunya han manifestat la seva catalanitat, penjant en molts balcons i façanes senyeres i estelades. Com no podia ser d’una altra forma a Tremp també. On en molts carrers es podia veure aquesta estampa.





De fet el dia 10 a la nit ja es podia veure. En plena actuació de l’Orquestra Cimarron em vaig trobar un amic que es d’un poble de per allà el Gironès i vam tenir la conversa següent:

- Amic: Perquè són aquestes aquestes pancartes d’ Acadèmia SI, que signifiquen?

-Jo: Però tu no mires les notícies o què?, això és a per reivindicar el no tancament de l’AGBS, en aquests moments és el principal motor econòmic de la comarca, que en moltes famílies hi treballa un membre i en alguns casos més i tot, li vaig explicar que jo hi tinc molts coneguts i amics que hi treballen i que si ho tanquen serà una putada per a ells i per la gent que té negocis al poble, petits comerços, bars, restaurants, locals d’oci nocturn, etc...i també per la resta de veïns de la comarca, on jo m’incloc, ja que si els negocis locals no són pròspers tampoc hi haurà feina i indirectament ens afecta a tots.

-Amic: Em xoca bastant veure una estelada al costat d’una pancarta defensant unes instal.lacions del Ministerio de Defensa del Govierno de Espanya. I més tenint en compte tot el rebombori que s’ha format a tota Catalunya per les manifestacions de demà (avui) a Barcelona, diuen que serà una de les manifestacions fetes al nostre país més multitudinàries, fent cloenda de la marxa per la independència que es va iniciar a Lleida.

-Jo: Ah, es veu que sí que mires les notícies!, ja sé per on vas, però és un sentiment de contradicció que només podem entendre la gent d’aquí al voltant, per tot el que suposa, torno a repetir, pèrdua de llocs de treball, directes i indirectes.Tots hi tenim coneguts, amics, familiars, etc, que hi treballen i mantenen els seus petits negocis gràcies, en part, a l’AGBS.

-Amic: Ja us entenc però amb tota la sinceritat i respecte cap a vosaltres, els trempolins, és un sentiment hipòcrita, ja que si mai es proclama la independència que passarà amb l’AGBS?

- Jo: No ho sé noi, no sóc vident. De veritat creus que algun dia tindrem estat pròpi?

- Amic: Si tots els pobles actuen com el vostre mai. Lo vostre és com dir públicament que et convé la dona, però la que et posa caxondo és l’amant, al cap i a la fi no t’acaves estimant cap de les dues (entre riures).

- Jo: Ja però ens hi va el futur d'aquest territori. Però també ens surt el nostre sentiment catalanista i en alguns casos independentista que no respón a raciocinis i més en els dies de crisis que estem vivint, que entre retallades, la devallada del sector de la construcció, ens treuen el tren, ens fan passar la MAT per aquí, si ens treuen això no ens quedarà gran cosa. Potser és qüestió d'orgull que ho defensem perquè ens ho treuen tot! Això és una realitat, hi ha gent que defensa el no tancament de l'AGBS i és independentista.

- Amic: Defenseu unes instal.lacions de l’Exèrcit Espanyol i al mateix temps el dia 11 aneu tots disfressats de Jordi Pujol (entre riures).

- Jo: Pot ser que tinguis una mica de raó. Però a Tremp hi ha molta gent i tothom no pensa igual i cadascú defensa el que és seu. Bueno nen, m’alegro de veure’t i fins la propera.

- Amic: Igualment, fins aviat.

Només volia fer aquesta reflexió, per la gent que no sigui d’aquí que puguin entendre que Tremp és un poble molt plural, i pot ser que sigui el que ens faci especials, tot i la contradicció dels dos missatges. Per això estava pensant que podriem declarar la República Independent de la Conca de Tremp, fer un paradís fiscal i fer-nos tots rics. Per cert, Eurovegas no és del tot segur que vagi a Madrid! Que m’ho han dit! "Pugem"!?

diumenge, 9 de setembre del 2012

4a CURSA POUPLAR ANTONI CAMARSA/2012, 12 km.

Ahir es va celebrar la 4a edició de la cursa Antoni Camarasa on molts corredors i caminadors hi van ser presents. El recorregut estava ple de vistes impressionants de la Conca de Tremp, dins d'un entorn magnígic per poder gaudir de la natura, on la majoria del circuit estava format per caminets i corriols fent més divertit i entretingut el recorregut. El temps va acompanyar, ja que no va fer un dia excessivament calurós, i vaig poder acavar la cursa en 1h 42 segons quedant en la posició 13 de 63 corredors. El resultat em va sorprendre gratament. A continuació us deixo unes fotografies fetes pel meu amic Rafel (que aquesta cursa se l'ha saltat) que estava animant a tothom en el tram del circuit de les Jesseres, a mi em va donar una injecció d'ànim increïble, a banda d'un gel d'aquests raros de maduixa i plàtan que va ser un regal sorpresa i reconec que em va anar força bé en la baixada.

divendres, 7 de setembre del 2012

UNA IDEA PER REUTILITZAR UN PNEUMÀTIC

El pneumàtic està format per materials que la majoria dels seus components provenen del petroli, essent la majoria d'ells, perjudicials pel mèdi ambient en ser fosos. Hi ha diferents formes per reciclar-los, una de les més senzilles i ecològiques és la que us mostro a continuació:
Enciam
Bitxos
Pebrot
Pebrot
Síndria
Síndria
Com veieu aquesta pràctica no comporta tantes tasques de manteniment com en un hort, ja que la roda emmagatzema l'aigua i ens estalvia en regs i no hi creixen tantes males herbes com en un hort. És important no regar en les hores del dia més caluroses, perquè amb el contrast de l'aigua freda amb les altes temperatures que poden ser sotmesos els pnèumatics sota el sol, podem fer una "cocció a foc lent" de les arrels del vegetal que contingui el pneumàtic, i cremar-lo. A veure si algú que ho vegi i tingui un petit espai obert que hi toqui una mica el sol, s'animi a fer-se el seu minihortet i a treure el petit pagès que tots portem dins. És una forma ben senzilla, pràctica i economica de menjar un producte ecològic elaborat per un mateix que és més bó i contribuïr a reciclar mitjançant la reutilització. 1 pneumàtic gastat = 1 jardinera.

dijous, 6 de setembre del 2012

FESTA MAJOR DE TREMP 2012, PREPARAT PER LA GRAN CURSA POPULAR IV ANTONI CAMARASA

Aquest any he deixat de ser membre de la Comissió de Festes de Tremp, vaig començar amb 15 anys i ara que n'estic a punt de complir 27 era el moment de deixar-ho, tot i que hi ha un grup impressionant de bona gent a la komi, però a la vida tot té un final, res és per sempre, tot gira i tot es mou. Com en els últims anys la komi es curra una Festa Major gratuïta i fent venir grups de primer nivell estatal com Benito Kamelas.
Després d'estar tot l'estiu corrent amunt i avall i fent algunes curses, no em podia perdre la del nostre poble que fa honor a una de les persones de Tremp que més han fet per aquest esport.
Aquest any no portaré la Truska, la meva gosseta que l'any passat amb 6 mesets em va acompanyar a la cursa, és una fera, és un border collie i té una capacitat i una energía impressionant. La majoria de les vegades, segons on vagi i amb qui vagi, me l'emporto, és una gran runner! Però aquest any no la portaré perquè l'any passat es va ficar molt nerviosa corrent entre tanta gent.
Per preparar una mica la cursa ahir a les 16.30 de la tarda, vaig agafar la Truska, una motxila que contenia 2 platans i barretes de cereals, el cinturó amb l'ampolla d'aigua, les claus i el mòbil -no ho saps mai!- com diria m'ha mare, vam sortir de casa corrent direcció el camí que hi ha al costat de la central, que va direcció a Aramunt. Tenint en compte l'hora que era i que feia caloreta, vaig sortir trotant tranquilet, però va bé acostumar-se, sent la cursa a les 18h hi farà calor també. Portava només un bidó d'aigua i se'l va beure la Truska, que la vaig fer patir bastant, i pel meu sentiment de culpabilitat per haver-me endut el gos a aquella hora i fer-lo patir, li vaig donar tota l'aigua, fins a la Font de la O no vaig poder beure, però no de l'aigua de la font, no, sinò d'un rierolet que passa per allà, ja que les dues fonts estaven seques, vaig beure aigua i em vaig menjar el que portava. Després d'aquest petit descans vaig seguir corrent fins al Xiringuito, deixant enrera el poble d'Aramunt. Em van sortir uns 16 Km i vaig arrivar alla a les 18.45. L'esforç va tenir recompensa, en ficar-nos a l'aigua,allò va ser un luxe!, la Truska va buidar el llac i jo vaig fer una refrescada de por. Al cap d'una estona em va venir a buscar la meva amiga Raquel que la tinc per tot el que la necessito.

Començant lo blog!

M'he proposat començar un blog per parlar una mica de la vida, de les aficions que tinc, d'esports, temes d'actualitat propers amb un toc d'humor irònic i picant, i molts altres temes. Segurament els que llegiu algun cop quelcom del blog segur que pensareu: -on va aquest tio fent un blog i explicant aquestes tonteries-. I diran alguns altres: -mira, mira, escriu en un blog i mira quantes faltes d'ortografia que fa!- La veritat que passar el corrector fa una mica de mandra. Només dir-vos que els que per equivocació entreu al blog i tingueu la paciència de llegir el blog, no estigueu mastegant res mentre llegiu, pel bé de l'ordinador. Moltes gràcies.